Testimonio de Agustín Julián Soriano

Clar que me’n recorde del P. Jaime. Molt me recorde. Era molt bona persona. Molt amable i sempre atent a les necessitats. Quan el necessitaves sempre t’atenia i ajudava. Ell era d’una Congregació religiosa, dels Paüls. Que també portaven l’església de Begonya. Jo era monaguillo de l’església de Begonya per això no anava al Carmen. Jo vivia en aquella demarcació. Recorde que estaven el P. Angel, de párroco i l’ajudaven el P. Daniel i el P. José, el que va matar al monaguillo. El P. Jaime estava en el Carmen i per tant en el Col·legi de Begonya. ¿Era professor? No. No era professor, però en aquella època tenia un pes molt important i sempre venia per les classes. També anàvem a resar en alguns dies o temps. Recorde que els dimecres de cendra anàvem a l’església i el P. Jaime ens feia una celebració i ens ficava la cendra a tots. Creients i no creients (ens riem). En nadal també recorde que entraven en les classes i cantàvem aquell villancico del 25 de diciembre... Era molt bo. El Port li deu molt. És un treball molt bonico. Jo sé que el volien beatificar o algo així. I que ma mare va declarar alguna cosa. Quan he rebut el missatge este matí ho he buscat, però no he trobat res. El cas es que ma mare m’ho digué i m’ho va ensenyar. Però no he trobat res d’ell. Era un sant. Jo després me vaig desvincular de l’església, me vaig fer major, més el que passà, etc. i ja no estic ni casat per l’església ni els meus fills batejats ni res. Però ma mare si era creient i volia molt al P. Jaime. Com sabràs va fer un barri ell per a la gent pobra. Per això es diu el Bº. del P. Jaime. Parlaré amb D. José Belda que va ser director del Col·legi, que possiblement ell te puga dir alguna cosa més.