Testimonio de Mn. Joan Roig i Montserrat

Batería de preguntas enviadas por correo electrónico a Mn. Joan Roig i Montserrat el sábado 3 de octubre de 2020, respondiendo a las mismas en menos de dos días.

1- Coneixia, encara que fora d'oïdes, al P. Jaume Pons abans de compartir ministeri en el Moll?

2- En quin any l'envien a vostè a la casa del Port de Sagunt? Fins a quin any?
3- Formaven una mateixa comunitat de la Missió els pares de la parròquia de Begonya i del Carme? Quants missioners hi eren?

4- Quina era la seua missió en el Moll i en la parròquia? I la del P. Jaume?

5- Com definiria la personalitat del P. Jaume Pons? I la seua espiritualitat?

6- Quina era la relació del P. Jaume amb vostè? I amb la resta de sacerdots, com era?

7- Com tractava i es relacionava el P. Jaume amb els feligresos?

8- El definiria com un home intel·ligent? Tenia oratòria? O la bondat i l'amor a Déu i als homes ho suplia tot?

9- Quin era l'encàrrec del P. Pons en la casa parroquial? Vull dir, quin era el càrrec o de què es curava en la comunitat?

10- Podria contar com seria un "dia a dia", és a dir, l'horari habitual de la comunitat i els quefers d'un paül?

11- Quina anècdota més graciosa guarda del P. J. Pons amb més afecte? I no tant graciosa?

12- Com es vivia en el Moll aquells anys del tancament de fàbrica, la reforma conciliar, els "nous aires" de canvi social, polític i eclesial? Recorda algun comentari del P. Jaume en aquest tema?

13- Estava vostè en Març de 1971 en el Port de Sagunt? Com recorda aquells durs dies per al Moll, la C.M. i l'Església en general? Algun comentari o actuació del P. Pons al respecte?

14- El P. Pedro J. Gómez, em digué que vostè i el P. Pons, intentaren fundar una preapostòlica en el Moll. Què em pot contar d'això? Com va ser aquella experiència? Per què eixa idea fundacional? Quant de temps va durar i per què no hi va progressar?

15- Com a curiositat, supose que entre vostès parlarien en català. És així?

16- Per últim, com van viure les darreries de la vida del P. Jaume? I la seua mort? Què em pot contar al respecte?

17- Va ser vostè qui li donà la unció i viàtic? Pel que fa al soterrar, va anar el bisbe?, qui el va presidir?, recorda quins sacerdots anaren? Pel que fa als documents i objectes personals del P. Pons, sap on anaren a parar? Sap si tenia escrits personals? En el procés són molt importants, però per la parròquia no he trobat cap.

18- Una vegada mort el P. Jaume, qui es va fer càrrec de la parròquia? Vostè? Per quant de temps? Es notava l'absència del P. Pons en mig dels seus feligresos?

                       NOTES SOBRE EL P. JAUME PONS

1 -Abans d’anar a viure al Moll no havia vist mai el P. Jaume; quan vaig entrar al Noviciat i tot seguit  a l’Estudiantat dels PP. Paüls en vaig sentir a parlar en vàries ocasions com un home que feia el bé en barriades pobres del Port de Sagunt.

2 –Quan em van ordenar de prevere al juny de l’any 1966, en principi m’havien insinuat d’estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, però a mig agost el P. Provincial em va escriure, jo era a Mallorca, dient-me que a finals d’agost m’havia d’integrar a la comunitat del Moll, i el dia 21 me’n vaig anar cap allà, i hi vaig estar fins a finals de 1974, 9 anys.

3 – Quan hi vaig arribar els de Begonya i el del Carme vivien junts en una mateixa casa: una comunitat, sense una vida massa comunitària, de 6 o 7 preveres. La  línia de vida era especial, els Alts Forns  els subvencionaven i estaven molts supeditats a ells i en molt depenien d’ells, recorde que cada dissabte tenien un cotxe amb xofer a la seva disposició per anar a València, això no m’agradava gaire. El P. Jaume era molt diferent venia a gitar-se a la casa i a fer els menjars amb ells tot i arribar tard, . però passava el dia a la seua parròquia; a uns dos anys de ser jo allà, el P. Jaume em parlà i m’oferí que, formant tots, jurídicament, part de la mateixa comunitat, anés a viure amb ell a un lloc que tenia  molt a propet del Carme on tenia un cinema popular, amb un pati i una nau coberta. El Provincial hi va assentir i hi anàrem; a la nau hi organitzarem una planta baixa amb cuina,menjador, saleta, sala que convertirem després en dormitori per als xiquets i una habitació per a mi, i a la part de dalt l’habitació del P. Jaume i distintes saletes que amb el temps convertirem en classes. Al principi ell es dedicava a la parròquia, i jo li ajudava en algunes coses i des de la meva arribada anava a fer classes a l’Escola d’aprenents i vaig continuar com també a dir Missa al Convent nou. En la parròquia vaig organitzar una Missa de joves els caps de setmana, vaig fer molt bones amistats amb alumnes i professors. Aviat entre els amics professors vàrem idear de  crear per a les tardes una Acadèmia per a classes de repàs, que jo també donava. Aviat vam intentar amb el P. Jaume de formar una Escola Apostòlica (o Seminari menor) amb nois de la parròquia que volguessin estudiar de paüls: va durar  6 o 7 anys, però vam veure que la cosa no anava massa bé (tenien vocació aquells nois? Jo pensava que no) i la cosa es va acabar.

4- La meua missió ja l’he explicada, però m’he oblidat que durant una anys, des del principi, jo els diumenges anava a dir missa al Grau Vell. El P. Jaume sempre era a la Parròquia acollint gent i també anava al “seu” Barri  Casas del P. Jaime”, deien que ho havia construït amb el que havia heretat dels seus pares, al temps que jo era allà la zona es desmembrà de la parròquia del Carme, i es féu la parròquia de St. Josep Obrer, i hi anà un capellà diocesà, no recorde qui.

5- El P. Jaume era un home senzill i humil, però exigent i  “toçut”. La seva espiritualitat era molt senzilla, resava sol el breviari... Era una bona persona que sempre escoltava els pobres i els ajudava.

6- Amb mi, tot i les moltes diferències, de formació, d’espiritualitat, d’actuació, etc. tenia molt bona relació, era una bona persona, era generós en tots aspectes, amb la resta de sacerdots no ho sé, nosaltres vivíem sols.

7- Ja he dit que sempre el vaig veure acollidor a punt d’escoltar, i obert amb tothom sobre tot amb els més humils. Tenia molt bona relació amb els professors del Carme, a molts d’ells els havia ensenyat ell la catequesi. Escotava i ajudava tothom que anava a ell.

8- Com he dit era un bon home, sense massa cultura ni pretensions. No tenia gaire oratòria: com tu dius molt encertat:”La bondat i l’amor a Déu i als homes, sense cap exclusió, ho suplia tot” Tenia una certa ingenuïtat, i, no sé si cal dir-ho, cantava molt malament, a l’església era terrible...

9- En la comunitat no teníem cap encàrrec ni ell ni jo. No hi anàvem mai, en la pràctica érem dues comunitats.

10- Ja t’he dit que nosaltres no hi teníem res a veure: al matí feien junts la pregària de Laudes , misses a Begonya, al convent vell i a l’hospital, i després alguns anaven a fer classes de religió als col·legis, al migdia, dinar junts, tenien una cuinera,( com nosaltres al Carme) A la vesprada poca cosa feien: vespres, missa a Begonya, sopar i, ans de gitar-se, completes...

11- No recorde cap anècdota especial en estos moments, pensa que fa més de cinquanta anys!

12- Poques coses et puc dir. Jo feia reunions de matrimonis, tots eren treballadors d’A. F. i de Menera, i això em va fer canviar molt de pensaments, d’aquell temps em pose al costat dels treballadors, i en el P. Jaume sempre hi vaig veure aquesta inclinació. El tancament de Menera vingué primer, el dels Alts Forns vingué al final de la meua estada, va ser dolorós, però la gent t’he de dir que s’espavilà molt, al principi no pense que hi hagués més pobres que abans. Canvi social i polític, ben poqueta cosa, pensa que  Franco encara va viure molts anys. La reforma conciliar la trobí  feta, jo sóc de després del Concili! En este sentit el P. Jaume no era un ultra modern per naturalesa, però no estava gens en contra de la modernitat del Concili. I franquista? No en parlàvem mai i si en parlàvem reia, sabia que jo era “anti”; ell sempre anava amb la seua sotana, no molt ben vestit ni delicat, en este aspecte era un poquet descuidat. També era descuidat de la seua salut: era diabètic, i, sense abusar, menjava dolços que li agradaven molt.

13- Sí, l’any 1971  jo era al Port, ja amb el P. Jaume. En canvi, el pobre subjecte de la desgràcia, el P. Prat, vivia a la comunitat de Begonya. Mira, l’esdeveniment va passar hui, i l’endemà quan aní a  l’Escola d’aprenents a donar classes, només entrar a l’aula, em trobe a la pissarra escrit en algeps això: “Muerte a los curas”.  No sabia ni què dir ni fer... i a l’hora de la recreació,   que estàvem junts els professors, en vaig parlar amb ells, i em digueren: Que no ho saps? Si tot el poble en va ple, etc... etc... Quin daltabaix que vaig viure! I a l’hora de dinar em trobí amb el P. Jaume, que no en sabia res, i va quedar parat, va telefonar a Begonya, per informar-se’n... i ja està. A viure amb molt de compte, que això era molt fort. La gent, a nosaltres en tenien com diferents dels de Begonya, i no vam viure cap insult ni res, ni ens en parlaven,  com els meus alumnes, que en tenia de molt amics, tampoc no em digueren res. Va ser una cosa molt forta i inesperada. El P. Prats, mai vaig viure amb ell, era un personatge molt callat, havia estat farmacèutic, i avançat d’edat ho va deixar, va entrar a la Congregació, i com que tenia carrera, pense que en pocs anys l’ordenaren de capellà, és tot el que sé.

14- Sobre la pre-apostòlica ja te n’he parlat abans, el P. Jaume crec que els haguera tingut més temps, però pense que era  perdre el temps i no hi havia cap interès de la part d’ells, d’altra banda un bon grup de xicons que el P. Jaume havia enviat al Seminari dels Paüls, a poc a poc tots anaren eixint, menys el P. Pedro J. Gómez.

15- I tant! Sempre parlàrem en català, era la nostra llengua, i a Begonya pense que també ho feien aixina.

16- Primer de tot et donaré uns precedents: Era a principis de 1974, i la veritat, jo admirava el P. Jaume, era un sant, coincidíem en moltes coses, sobre tot en l’amor i ajuda als pobres, però conviure sols amb una persona d’una trentena d’anys més que jo, d’una cultura molt diferent, etc. com que a mi m’agradaven els pobles xicotets de muntanya, tenia ganes de canviar de lloc. I un dia que vaig tenir ocasió de parlar amb el Provincial, ho vaig fer. Li vaig dir com estava  i que m’agradaria trobar un poble de muntanya a Tarragona,  en un poble d’allà, l’Espluga de Francolí hi vaig fer el noviciat i hi havia estudiat la filosofia, a més jo coneixia un dels vicaris episcopals, em digué que s’ho pensaria. Als 15 dies em telefonar dient que n’havia parlat amb el P. Jaume, i li digué que per favor no em traguera, que no em veia sol en un poble, i que ell em necessitava. Vaig callar, i a la faena, i ell tampoc no em digué res, i bona harmonia entre els dos, i no vaig pensar més en marxar. A l’estiu, com cada any em concedí d’anar una vintena de dies de vacances, i jo sempre anava a Mallorca, i un any més ho vaig fer; i el dia 19 d’agost jo havia anat a veure un amic en el poble de Campos on vivien els meus pares, i de retorn, de lluny, vaig veure la mare que m’esperava, com a nerviosa, al portal, em cridà “Joan vine que s’ha mort el P. Jaume”! Vaig quedar al·lucinat, què havia passat? Morí d’un coma diabètic aquell mateix dia. Tot seguit vaig agarrar l’avió i cap a València, i al Moll. Em vaig trobar amb tota la gent: el Provincial, etc.. etc.. 

El dia següent es féu el funeral amb una gentada, presidien el Provincial i el Vicari General de València i capellans... Després del funeral i l’enterrament, m’agarra el Provincial i em diu: “Encara te’n vols anar a un poblet” i li vaig dir que sí, i ell digué: “Et demane només una cosa: que estigues un més ací, i m’organitzes els llibres sacramentals i tot el de la parròquia, que està molt deixat”. Ho vaig fer al peu de la lletra i al cap d’un més vaig demanar per anar a l’Arquebisbat de Tarragona, i ací estic, tres anys a un poble de més a la costa, i després en el poble que estic ara, Ulldemolins, on fa 43 anys que hi sóc.

17- No vingué l’Arquebisbe de València per soterrar-lo, a l’enterrament, a part dels Paüls vingueren tots els capellans del Moll i el de Canet, recorde que hi havia el de St. Josep, el del Convent Vell, no recorde els noms, em sona Camarena, etc.. El P. Jaume no era escriptor, només escrivia notes que supose que no s’han conservat. Jo vaig agarrar una cosa seua que conserve a Mallorca: el Sant Crist de la seua Professió. També a Mallorca guarde fotografies, quan hi vaja al novembre les portaré ací, i a la teva disposició.

Crec que he contestat a tot, i que un dia ens veurem ací i podrem parlar més. Disposa de mi.